Primavera, benvinguda.

Avui es desperta, astrològicament, la primavera. L’estació del renaixement, del ressorgir després de temps de reclusió, introspecció i foscor.

Arriba el temps en què els vegetals impacten visualment els paisatges amb les multituds de flors que s’obren de mil colors diferents cridant ben alt el visca la vida. Algunes d’elles, s’han obert del tot; d’altres més tímides, van traient el caparró poc a poc. Les primeres, en aquests últims dies de fred i temperatures baixes, és possible que tinguin un contratemps que les durà a desaparèixer per deixar lloc a una segona generació de flors. Les segones, lentament aniran prosperant fins a aconseguir la seva màxima expressió o quedant-se a mig fer, segons les circumstàncies o segons sentin internament.

Fa pocs dies, vaig assistir a una conferència de Víctor Kuppers que exposava nítida i còmicament com la nostra actitud ho és tot. El que passa externament, les situacions fora de nosaltres, són com són. Però l’impacte i les conseqüències que patim envers aquella situació està, d’alguna manera, a les nostres mans. No ens hem de tornar insensibles a la realitat, ni completament erms d’emocions. Simplement, que experimentem, vivim, sentim i deixem anar tot allò que no ens reporta un benestar dins nostre.

Similar a les flors, doncs, l’actitud envers el nostre camí a la vida també pot ser d’explosió de vida, colors, empenta i ganes de menjar-s’ho tot; O podem anar amb un ritme més tranquil per observar tot allò que ens envolta sense adormir-nos, sense por als canvis, al que hi ha fora, coneixent-nos a cada moment més intensament. En definitiva, enamorant-nos, dia a dia, de la persona més important de totes, de nosaltres mateixos.

2018-06-25T11:23:03+00:00
696 16 55 28 | c/ Lacy nº10 1-2 · 08202 Sabadell