Un cop, dos cops, tres cops.

Un cop, dos cops, tres cops, sents el bateg, sents la presència, sents el motiu.

Un cop, dos cops, tres cops, ho ignores, ho oblides, ho envies al fons de la memòria.

Un cop, dos cops, tres cops, torna tot valentment, amb més força, traspassant i arribant a la realitat física, allò tangible, allò relacionat amb el pla material i el dolor o malestar físic

Un cop, dos cops, tres cops, notes com perds el control, però solament és un miratge, sempre has estat sencer, sempre has tingut, tens i tindràs el poder.

És l’elecció de com t’arriba la informació. Sinó fem cas dins nostre, sinó callem per escoltar i saber què ens estem dient, la nostra pròpia natura ve a mostrar-nos el llenguatge que hem decidit acceptar com a real. Quan necessitem aprendre que ja és hora de deixar enrere les pedres que ens acompanyen i aprendre a volar, apareix un punt d’inflexió. Pot venir de forma abrupta i associada al temor major que tenim: el del patiment. Però tot això, no és res més que una il·lusió que ens obliga a mirar-nos i a ser conscients de nosaltres. A entendre que res millorarà si no ho acompanyem d’una millora en la nostra pròpia relació, d’una obertura als nostres profunds sentiments, desitjos i missions. Et coneixes? Com ets? Què sents quan et trobes a soles amb tu? Com i de què et parles? Què et diu la teva veu interior? Què et diries si fossis una altra persona? Quina és la teva il·lusió? Quina és la teva missió en la teva pròpia vida?

Una reflexió de Lao-Tsé sobre la importància d’escoltar la nostra veu interior, per recordar-la cada dia.

No importa on estiguis,

ni el que et diguin que has de fer.

Sempre que tinguis un dubte,

descansa un moment i escolta

el que et diu la teva veu interior.

No tinguis pressa en el teu camí,

ni segueixis els passos d’altres.

Seu i reposa un moment

i escolta la teva veu interior.

Aquesta és la veu que et crida i guia

El millor consell que pots escoltar

Porta puresa als teus sentiments

i et dóna la llibertat de ser realment

La persona que vols ser.

Recorda: Totes les respostes

que busques les tens tancades

en teva neta i pura veu interior.

Fem un vas d’un tros de

argila: i és l’espai buit en

l’interior del vas del que

la fa útil.

Fem portes

i finestres per a una estada;

i són aquests espais buits els

que la fan habitable.

Així, mentre

que el tangible posseeix qualitats,

és l’intangible el que el fa útil.

Lao-Tsé

2018-10-08T19:39:21+00:00
696 16 55 28 | c/ Lacy nº10 1-2 · 08202 Sabadell